Oriol Marín, 19 de Febrer de 2010

Una clau indigna!

Una clau serveix per obrir o per tancar un pany. El pany obre una porta. Els concursos per optar a la redacció de projectes arquitectónics, la direcció d'obres, etc, són l'objecte de molts despatxos professionals.Pocs objectes més pot haver-hi, evidentment en el panorama en el que ens trobem. Així doncs, molts volem accedir a obrir alguna d'aquestes portes. El que passa, i no dic res que ningú no estigui vivint, és que la competència ha esdevingut guerra. Les armes són realment destructives, i passa com a la realitat, la realitat de les guerres i les armes: Els mateixos que venen les armes a d'altres són els que provoquen i es beneficien de les guerres. Hem passat de 10-15 participants a 100-200, i en cada cop més casos 200-300. De vegades en veus de 800. Quins números! esgarrifen. Esgarrifen per què la diferenciació cada cop és més difícil. La diferenciació qualitativa és inexistent, sense jutjar el seu valor, però inexistent. Això ha fet que la clau de manyà sigui ara clau d'accés digital, si tens la contrassenya accedeixes al sistema. A més, cal afegir, i això és el motiu d'aquesta reflexió que és una queixa, que la dignitat professional ha deixat de tenir valor per a tothom, per als que ofereixen les portes i per als que busquen les claus. Una baixa del 40% sobre un import que ja no és ni el 80% dels barems col·legials, és un codi d'accés que no ens podem permetre. La "bombolla inmobiliària" es convertirà en una "bombolla incendiària", en una bomba l'ona expansiva de la qual pot ser pitjor del que ens imaginem.